S'àteru sero fia chistionende cun amigos chi sunt in su “giru” de sa poesia. Amus totus naradu sa matessi cosa: una neghe manna l'ant sos babbos e sas mamas si sos pitzinnos no ischint faeddare su sardu. Calicunu narat chi sa neghe prus manna siat de sas mamas ca, prus de sos babbos, lis ant trasmìtidu sa cultura educhende-los. Si faeddaiat, a manera òvia, de mamas meres de domo (e de babbos chi traballaiant foras de domo totu su die). Unu de custos amigos at a pustis tzitadu àtera gente chi at fatu derivare custu datu dae una càusa pretzisa. Sa conchista de sos deretos sotziales (e massimamente s'emantzipatzione feminile) est arribada cun sa limba italiana. Cun “sa limba 'e su padronu” comente naraiat tziu Remundu Piras. S'anàlisi est giusta. Pro cussu bido inoghe, a dolu mannu, sa neghe printzipale in sos partidos de manca. Issos fiant partidos de massa ma no ant mai fatu de sa limba sarda unu istrumentu de cumbata, cuntribuende a nche fàghere pònnere a un'ala su sardu comente chi esseret bistadu s'elementu tzentrale de s'arretradesa. Difesa de sos deretos de istrumare e divortziare...totu in italianu! E tando chie cheret cumprendere cumprendat. Amus deretos de difendere e àteros de conchistare (noos e a nou). Si lu faghimus cun sa limba nostra issa at a torrare una limba de pòpulu. E de su tempus benidore.